L’adenomiosi és una malaltia benigna de l’úter o matriu, que consisteix en la invasió del miometri (múscul de l’úter) per l’endometri (teixit de la cavitat uterina). No se’n coneix la causa, però s’associa freqüentment a l’endometriosi, que és la presència de teixit endometrial fora de l’úter. La Dra Cristina Ros, experta en tècniques d’imatge de FIVclínic, ens explica els símptomes, diagnòstic i tractament de l’adenomiosi.

Quins símptomes dóna l’adenomiosi?

Les pacients amb adenomiosi poden no tenir cap símptoma, però sovint tenen dolor durant la menstruació, sagnats abundants, i també s’ha relacionat amb una major dificultat d’implantació dels embrions a l’úter.

Com es diagnostica l’adenomiosi?

El diagnòstic no és fàcil, ja que és una malaltia força desconeguda, i no existeix un consens clar en els criteris diagnòstics, ni tan sols entre els patòlegs. Recentment, s’han descrit diversos criteris diagnòstics en ressonàncies magnètiques i en ecografies transvaginals: la línia que separa l’endometri i el miometri s’esborra, les parets es tornen asimètriques, hi ha imatges quístiques o àrees blanquinoses al miometri…

Quan aquests criteris s’identifiquen amb claredat en una pacient jove que mai ha tingut fills, el diagnòstic d’adenomiosi és clar. No obstant això, alguns d’aquests signes s’identifiquen de forma fisiològica en les dones sense patologia, com l’esborrament de la línia de separació endometri-miometri durant la menstruació. I d’altres, són signes no patològics propis de l’envelliment de l’úter, que s’acceleren en dones que han gestat, tingut avortaments, o cirurgies sobre la matriu.

Per tant, de vegades, el diagnòstic no és concloent, i necessitem esperar un temps per repetir la prova d’imatge i comprovar que els canvis són estables tot i el moment del cicle, per exemple.

Com es tracta l’adenomiosi?

En pacients sense desig de quedar-se embarassades, els tractaments hormonals amb anticonceptius poden millorar molt els símptomes, i fins i tot modificar les proves d’imatge. En pacients que seran sotmeses a una tècnica de reproducció assistida, si les proves d’imatge són concloents, s’afegeixen fàrmacs que sembla que milloren les taxes d’implantació embrionària. També hi ha tècniques quirúrgiques, però molt agressives, amb resultats controvertits, i que es realitzen en casos excepcionals i molt seleccionats.

Dra. Cristina Ros. Ginecòloga especialista en tècniques de la imatge en reproducció assistida i metge consultora de FIVclínic.