Es pot ser mare en moments molt diferents de la vida, però hi ha una edat ideal? L’edat mitjana del primer fill ha augmentat amb el temps. Succeeix a gairebé tot arreu, però especialment al sud d’Europa i, per descomptat, a Catalunya i a l’estat espanyol. Quins efectes té en la fertilitat? I en l’embaràs?

Les embarassades de més de 35 anys han passat del 5% en els anys 70 al 25-35% d’avui. El canvi s’explica per motius econòmics i culturals. Per a moltes dones treballadores, un embaràs encara pot frenar la seva carrera, amb la qual cosa la seva decisió es posposa durant anys. A més, hi ha una tendència social a retardar l’edat de la maternitat.

Biològicament, l’edat ideal per a un embaràs està entre 25 i 28 anys, però també podríem dir que estem programats per viure menys del que ho fem avui. Els avenços mèdics són una revolució contra la selecció natural, l’esperança de vida ha augmentat i els conceptes clàssics de joventut i vellesa han canviat. Així, per a moltes parelles, el moment d’encaixar una maternitat en la seva vida és més enllà dels 35.

Però, encara que la salut i la medicina són infinitament millors, endarrerir molt l’edat d’embaràs té inconvenients.

El problema més obvi és la reducció de la fertilitat. L’edat de menopausa no ha canviat. La qualitat i quantitat d’òvuls es redueix amb els anys i a partir dels 35 anys baixen les possibilitats d’una gestació espontània. Tot i que encara moltes ho aconsegueixin, s’incrementa el nombre de parelles que necessiten reproducció assistida. Un cop aconseguit, estadísticament es tracta d’embarassos amb més possibles riscos, sí, però la majoria de dones amb bona salut no notaran canvis rellevants entre un embaràs als 30 o als 40.

En relació al fetus, cert és que hi ha més probabilitat de malformacions o anomalies cromosòmiques. Històricament, es considerava que els 35 eren una edat “límit”, però això avui no té cap base científica. Sí que hi ha un augment progressiu: als 25 anys el risc de síndrome de Down és d’1 entre 1000, mentre que als 40 és de 20 entre 1000. Hi ha un augment clar amb l’edat, però fins i tot als 40, la probabilitat real és del 2%. A més, avui en dia disposem de gran quantitat de proves, fins i tot no invasives, per a la detecció precoç d’aquestes anomalies.

La mare també té més probabilitat de patir complicacions, entre elles, avortament, part prematur, retard de creixement fetal que oscil·la entre un 1% i un 3% – i un lleu increment de diabetis o hipertensió. L’embaràs és una sobrecàrrega per al cos i pot accelerar l’aparició d’aquests problemes, especialment si ja existia una predisposició, i és més fàcil que això passi als 40 que als 30.

Però, com sabem, en la salut influeix una mica la genètica i molt l’ambient, és a dir, el que ens cuidem. D’aquí que una dona de 45 amb molt bons hàbits de salut pot tenir un millor embaràs que una de 30 amb mals hàbits.

Per tant, des de la perspectiva de salut pública, posposar els embarassos no és el millor, perquè augmenta la reproducció assistida i les complicacions. Des de la personal, els riscos són petits i la majoria poden plantejar embarassos fins als 45 (o més) si hi ha bona salut. Una altra pregunta és si és bo, dolent, o tant és que els pares ens portem amb freqüència 40 anys amb alguns dels nostres fills. Però això és una altra història …

Eduard Gratacós Solsona, director mèdic de FIVclínic.