Estudi i diagnòstic de l'esterilitat

   

Què entenem per esterilitat?

Podem definir l'esterilitat com la dificultat que té una parella per a aconseguir un embaràs de forma natural després d'un període de relacions sexuals regulars sense ús d'anticonceptius.

Quan considerem que una parella hauria de començar un estudi d'esterilitat?

En general, s'accepta que una parella que porta un mínim d'un any mantenint relacions sexuals sense mesures anticonceptives i que no aconsegueix l'embaràs hauria de consultar al ginecòleg per tal d'intentar esbrinar les possibles causes que provoquen aquesta dificultat. En alguns casos poden donar-se circumstàncies que aconsellin iniciar aquest estudi abans que hagi transcorregut un any. Un factor molt important a tenir en compte és l'edat de la dona, ja que sabem que les dones, a partir dels trenta-cinc anys, experimenten una disminució en la capacitat reproductiva que s'intensifica encara més a partir dels quaranta anys. Per tant, a partir dels 35 anys, amb un període de recerca de 6 mesos es pot iniciar l'estudi.

Quines proves s'han de fer?

En primer lloc és important valorar els antecedents personals així com els familiars de tots dos membres de la parella. També cal revisar aspectes d'estil de vida que podrien estar influint negativament en la consecució de la gestació (consum de tòxics, de fàrmacs, hàbits alimentaris...)

Actualment, l'estudi bàsic de l'esterilitat s'ha simplificat molt, però encara hi ha un mínim de proves indispensables tant en l'home com en la dona i que, en cas de donar un resultat clarament patològic, orienten cap a la indicació d'un tractament determinat. Aquestes proves són:

  1. Seminograma. L'estudi de les característiques del semen en l'home és essencial per a la valoració de l'home en la parella estèril.
  2. Determinacions hormonals. La reserva ovàrica s'estudia amb la determinació de la l'hormona antimulleriana. Aquesta permet avaluar la reserva ovàrica, dada especialment important per a preveure la capacitat de resposta a l'estimulació ovàrica, sobretot de cara a la fecundació assistida. La determinació de la progesterona en la segona fase del cicle serveix per a determinar si els cicles són o no ovulatoris. En el cas de sospita de disfuncions ovulatòries en dones amb cicles llargs o amb absència de menstruacions, els estudis hormonals haurien de ser més complets i també inclourien determinacions d'andrògens, prolactina, hormones tiroïdals, etc.
  3. Valoració de la permeabilitat tubària. Especialment important si orientem a la realització d'inseminacions artificials. Aquesta pot realitzar-se mitjançant histerosalpingografia o bé per histerosonografia
  4. Ecografia transvaginal. Ens donarà informació sobre la cavitat uterina i també sobre els ovaris. És important el recompte de fol·licles antrals com un altre marcador de reserva ovàrica.

Per tant en la primera visita realitzarem una revisió acurada de l'estil de vida, dels antecedents clínics així com de tractaments previs realitzats si és el cas. Donarem la nostra opinió al respecte sobre proves complementàries a realitzar, si fossin necessàries, així com del tractament aconsellat i pronòstic d'èxit esperat.

Contacte Estudi i diagnòstic de l'esterilitat

    He llegit i accepto la política de privadesa