Fecundació in vitro (FIV)

Fecundació in vitro

Què és la fecundació in vitro (FIV) ?

Es tracta d’una tècnica de reproducció assistida que consisteix, en primer lloc, en aconseguir la fecundació de les gàmetes (oòcits i espermatozoides) in vitro —és a dir, al laboratori— i posteriorment transferir l’embrió o els embrions, a l’úter de la dona.

Quan està indicada la fecundació in vitro?

  • Després d'inseminacions artificials prèvies fallides
  • En absència o lesió de les trompes
  • En pacients amb edat avançada
  • En presència d’endometriosi avançada
  • En casos de factor masculí sever (mala qualitat seminal)
  • En esterilitat d’origen desconegut de llarga evolució

Com és el procés de FIV?

És un tractament que consta de diverses fases:

  1. Estimulació ovàrica controlada
  2. Punció fol·licular (recuperació dels oòcits)
  3. Fecundació dels oòcits
  4. Transferència embrionària
  5. Criopreservació embrionària

En què consisteix l'estimulació ovàrica controlada?

Per augmentar les probabilitats d’embaràs, es realitza una estimulació ovàrica controlada amb la finalitat d’incrementar el nombre d’oòcits, per a intentar aconseguir un número adequat d’embrions que permeti seleccionar els de millor qualitat per a transferir.

Consisteix en un tractament hormonal que provoca el creixement de diversos fol·licles alhora i la maduració dels oòcits que contenen. Existeixen diferents protocols d’estimulació. Aquest punt és molt important, doncs cal definir el més adequat per a cada dona segons l’edat, reserva ovàrica i història clínica, entre altres factors. La medicació s’administra diàriament de manera subcutània, procurant que sigui sempre en el mateix moment del dia.

Són necessaris controls successius al llarg de l’estimulació (inclou ecografies i analítiques hormonals) per saber que el nombre i la mida dels fol·licles en creixement són els adequats en tot moment. Aquest procés s’intenta simplificar al màxim, a fi que interfereixi poc en la seva vida quotidiana i pugui continuar amb la activitat diària normal.

Quan la major part dels fol·licles tenen la mida òptima per ser aspirats i obtenir-ne els oòcits que hi ha dins, es programa la punció fol·licular.

Què és la punció ovàrica o punció fol·licular?

La punció dels fol·licles ovàrics és una intervenció quirúrgica amb sedació (anestèsia general superficial) molt senzilla que no requereix ingrés. Es realitza via vaginal i sota control ecogràfic.

Durant la punció, s’aspiren els fol·licles que s’han anat desenvolupant arran de l’estimulació, i es recull el líquid que se n’obté per tal de procedir a l’aïllament dels oòcits. Els oòcits recuperats es col·loquen en una placa amb medi adequat, dins d’un incubador que manté les condicions òptimes per al seu cultiu fins al moment de la fecundació.

Paral·lelament a l’obtenció dels oòcits, el mateix dia, és necessària la participació de la parella masculina per a l’obtenció de la mostra de semen. En determinats casos es pot utilitzar mostra criopreservada prèviament, o bé mostra del banc de semen.

En qualsevol dels casos, la mostra es prepara al laboratori per tal de recuperar-ne els espermatozoides més vàlids, que seran els utilitzats per a la fecundació dels oòcits.

Com es realitza la fecundació dels oòcits al laboratori?

Les dues tècniques utilitzades són:

  1. Fecundació In Vitro estàndard: consisteix en afegir a la placa que conté els oòcits una quantitat determinada d’espermatozoides, amb mobilitat òptima, amb l’objectiu que els oòcits es fecundin espontàniament . Només s’utilitza aquesta tècnica quan la mostra de semen es troba dins dels paràmetres de normalitat, i en determinades indicacions d’esterilitat d’origen femení.
  2. Microinjecció espermàtica (ICSI): s’utilitza bàsicament en aquells casos en què la mostra de semen es troba al límit de normalitat o és clarament patològica. Consisteix en la introducció mitjançant una micropipeta d’un espermatozoide en cada un dels oòcits “madurs”; és a dir, aquells oòcits que es troben en condicions de ser fecundats. L’ICSI es fa en la majoria dels tractaments per optimitzar-ne els resultats.

En ambdós casos, es fecunden al voltant del 70% - 80% dels oòcits madurs.

Com sabem si els oòcits han estat fecundats?

Al cap de 17-20 hores del procés descrit anteriorment s’observen els oòcits per comprovar si hi ha hagut fecundació (observació de 2 pronuclis), i per descartar els oòcits amb fecundació anòmala o no fecundats.

2-pronuclis

2 pronuclis

no-fecundat

No fecundat

fecundacio-anomala

Fecundació anòmala

S’informa del resultat de la fecundació als pacients i, si s'escau, es programa la transferència dels embrions, que es pot realitzar entre dos i cinc dies després de la punció.

4celules

Dia 2 (4 cèl·lules)

8celules

Dia 3 (8 cèl·lules)

Blastocist

Dia 5 ( Blastocist)

En què consisteix la Transferència Embrionària?

La transferència embrionària consisteix en ubicar els embrions seleccionats a l’úter de la dona. El nombre d’embrions a transferir és una variable que depèn de diversos factors com l’edat, les causes i temps d’esterilitat, les gestacions prèvies i, molt especialment, el nombre i la qualitat embrionària. El límit legal màxim d’embrions que es poden transferir és de tres.

La introducció dels embrions dins de l’úter es realitza a través d’un catèter sota control ecogràfic. En la majoria dels casos és un procediment senzill i que no causa dolor, de tal manera que la dona pot estar acompanyada i seguir en tot moment el procediment a través de les imatges de l’ecògraf.

Què és la criopreservació embrionària?

La criopreservació d’embrions és una tècnica que permet preservar, mitjançant la congelació, els embrions excedents d’un cicle de FIV per al seu ús posterior.

La criopreservació augmenta les possibilitats d’èxit del cicle en els casos en què no hi ha gestació després de la transferència “en fresc”, o bé facilita una altra gestació en cas que ja s’hagi aconseguit aquesta en l’anterior transferència embrionària. Aquest procés suposa per a la pacient una forma senzilla de poder fer una nova transferència embrionària sense necessitat de repetir l’estimulació hormonal. També permet conservar els embrions en cas que aparegui, de forma imprevista, alguna contraindicació per fer “en fresc” la transferència embrionària a l’úter.

La vitrificació és la tècnica de congelació més utilitzada actualment en reproducció assistida. Especialment en oòcits i embrions. Es tracta d’una congelació molt ràpida en què s’aconsegueix evitar la formació de cristalls de gel que podrien perjudicar les cèl·lules, i té unes taxes de supervivència i viabilitat cel·lular molt altes. Gràcies a aquesta tècnica els resultats en la transferència d’embrions en cicles de descongelació ha millorat considerablement en els darrers anys.

No tots els embrions que s’obtenen són vàlids per a la criopreservació. Només es duu a terme la criopreservació si la qualitat embrionària és l’adequada.

Com es fa la descongelació i la transferència d’embrions criopreservats?

En el cas de la transferència d’embrions prèviament congelats, s’indiquen a la pacient les pautes de medicació que haurà de seguir per preparar l’úter, generalment uns preparats hormonals per via oral o transdèrmica. Al voltant del dia 12-14 del cicle es fa una ecografia per valorar el gruix de l'endometri (capa interna de l'úter) i seguidament es fixa el moment adequat per a realitzar la transferència. Aquest procediment també es pot realitzar sense medicació, controlant el cicle espontani de la dona i fent la transferència embrionària en el moment òptim.

Prèviament a la transferència cal procedir a la descongelació i a l’avaluació dels embrions. Tot i que hi ha una elevada variabilitat, es calcula que al voltant del 90% dels embrions descongelats es podran transferir en bones condicions.

Aquest és un procés invers a la congelació, en el sentit que s’ha d’aconseguir una rehidratació correcta de l’embrió. Després d’això, es deixen en medi de cultiu fins al moment de la transferència, que es farà de manera idèntica a la que s’ha descrit anteriorment en el procés de transferència d’embrions “en fresc”.

Com es pot organitzar un tractament de fecundació in vitro si no visc a Barcelona?

No hi ha cap problema si resideix fora de Barcelona. No obstant això, és imprescindible realitzar una primera visita al nostre centre per valorar tota la història clínica i proposar el tractament correcte. Un cop s'inicia el tractament, els controls mèdics es poden realitzar fora de Barcelona sempre que els practiqui un ginecòleg experimentat. El nostre equip mèdic valorarà la informació rebuda en cada control extern i adaptarà les pautes de medicació en cada moment. La punció fol·licular i transferència embrionària es realitzaran al nostre centre el dia acordat.

Demana una cita

He llegit i accepto la política de privadesa

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina i l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepta el seu ús.

ACEPTAR
Aviso de cookies