En els darrers anys, cada cop s’han anat implementant més les tècniques de diagnòstic preimplantacional durant un tractament de FIV. El test genètic preimplantacional més utilitzat és el PGT-A. Consisteix a identificar amb precisió aquells embrions cromosòmicament correctes. És a dir, embrions amb més potencial de donar lloc a un embaràs evolutiu. Per què es fa servir tant? Cal fer-ho a totes les dones de més de 38?

Per què s’utilitza cada cop més el PGT-A?

El principal motiu pel qual el PGT-A (Preimplantational Genetic Testing for Aneuploidy) s’utilitza cada cop més és perquè la societat tendeix a endarrerir la maternitat. Independentment de la reserva ovàrica que pugui tenir una dona (que es relaciona molt amb el nombre d’ovòcits que podem obtenir en una estimulació ovàrica), la qualitat dels ovòcits no es pot mesurar i va de la mà de l’edat de la dona. Això significa que la dona va gastant els ovòcits de millor qualitat al principi de la vida fèrtil. I, sobretot, a partir dels 38-40 anys, els ovòcits restants són de pitjor qualitat, traduint-se en embrions amb més alteracions cromosòmiques (aneuploïdies) que poden ser estudiades amb aquestes tècniques de diagnòstic preimplantacional.

“Per realitzar un PGT-A cal fer un tractament de fecundació in vitro amb una estimulació ovàrica convencional. Després, extreure els ovòcits i que fecundin. I, un cop tenim els embrions al laboratori, cal fer un cultiu llarg durant 5 dies.”

Anna Goday

Com es fa una PGT-A?

Quan els embrions ja tenen 5 dies de vida (anomenats blastocists en aquesta fase) es realitza una biòpsia d’unes quantes cèl·lules del trofoectoderm (que és una capa externa del blastocist) i s’analitza mitjançant tècniques genètiques de seqüenciació massiva. Aquests embrions biopsiats es vitrifiquen a l’espera del resultat. Si posteriorment tenim un embrió sa per transferir, ens preparem per fer una criotransferència embrionària.

PGT-A: cal sempre?

Hi ha molta controvèrsia respecte a si cal o no fer aquesta tècnica a totes les dones que tenen més de 38 anys. Doncs bé, és cert que tenir un embrió genèticament sa augmenta molt les possibilitats de tenir un embaràs evolutiu i un nen nascut viu a casa. No obstant això, en cap cas no és garantia d’embaràs segur ni que vagi bé.

A tenir en compte: amb quants embrions comptem?

Cal tenir en compte que per poder aplicar aquesta eina diagnòstica, el PGT-A, idealment necessitem comptar amb bastants embrions, ja que no tots aconseguiran arribar a fase de blastocist per poder fer la biòpsia i escollir el sa. Com més anys tingui la dona, més dificultat perquè els embrions arribin a dia 5. I si partim de pocs embrions i no evolucionen bé, pot ser que ni tan sols es pugui fer la transferència d’un embrió. En aquest cas, no sabríem mai si ens hagués donat lloc o no a un embaràs.

I si són embrions mosaic?

Però, a més, cal tenir present que en realitzar aquest PGT-A de vegades poden sortir resultats difícils d’interpretar, com els anomenats “embrions mosaic”. Aquests embrions presenten una línia cel·lular cromosòmicament correcta i una altra amb alteració cromosòmica. En aquests casos, cal un consell genètic exhaustiu. I és que la repercussió clínica del mosaïcisme és difícil de predir.

Aleshores, quan recórrer a un PGT-A?

Per tant, considerem que cal individualitzar el tractament segons cada dona i la indicació de dur a terme un PGT-A en cada cas particular. Hi haurà dones amb bona reserva ovàrica de més de 38 anys que es podran beneficiar de fer un PGT-A. Però, en canvi, hi haurà un altre perfil de pacient a qui estarem perjudicant, perquè potser estem restant possibilitat d’arribar a transferència embrionària. I, per tant, la possibilitat d’un futur embaràs.

Quina és la indicació del PGT-A?

També és important la indicació per la qual ens plantegem aplicar un PGT-A. De vegades, només s’indica per l’edat de la dona. Però hi ha altres casos, en què està indicat per altres motius: com en el cas de pèrdues de gestacions prèvies, fracàs d’implantació, o dones que simplement volen tenir la certesa d’estar transferint embrions sans per reduir l’ansietat durant la “beta espera”.

“És fonamental personalitzar en cada dona el tractament més adequat i acurat, en funció de les seves característiques i antecedents, sempre pensant en assolir les màximes possibilitats d’aconseguir l’embaràs”.

Aina Borràs

Anna Goday, Aina Borràs i Josep Maria Calafell. Especialistes en reproducció assistida de FIVclínic.