Valoració de la permeabilitat de les trompes per ecografia: ¿quina tècnica fem servir?

Covid-19: com afecta els tractaments de reproducció?
18/11/2020
Adenomiosi: símptomes, diagnòstic i tractament
20/12/2020

Valoració de la permeabilitat de les trompes per ecografia: ¿quina tècnica fem servir?

La valoració de la permeabilitat de les trompes forma part de l’estudi bàsic de la parella estèril. S’indica quan es contempla la possibilitat de realitzar tractaments com la inducció d’ovulació o la inseminació artificial, amb l’objectiu de comprovar que les trompes no estan obstruïdes. Actualment, gràcies als avenços biomèdics, la permeabilitat tubàrica es pot valorar per ecografia utilitzant un gel-escuma. Ens ho explica la Dra Cristina Ros, experta en tècniques d’imatge de FIVclínic.

Una mica d’història

La primera tècnica que es va fer servir per valorar la permeabilitat de les trompes, una prova que forma part de l’estudi bàsic per diagnosticar l’esterilitat, va ser la cromopertubació per laparoscòpia, que consistia a introduir un colorant blavós per l’úter, i visualitzar la seva sortida a la cavitat abdominal travessant les trompes. Al requerir una cirurgia per a la seva realització, es va substituir per la histerosalpingografia (HSG), en la qual s’introdueix un contrast iodat per la matriu, i s’identifica el seu pas per les trompes mitjançant radiografies pèlviques.

Per evitar la irradiació i l’ús de contrast iodat, s’han dissenyat altres tècniques per avaluar la permeabilitat tubàrica utilitzant líquids visibles per ecografia. Aquestes tècniques es coneixen amb el nom de Sonohisterosalpingofragía (SHSG).

A l’inici, la SHSG es realitzava amb sèrum, però al passar ràpidament per les trompes, era de difícil interpretació. Donava molts falsos negatius (falsa sospita d’obstrucció). Posteriorment, es van utilitzar contrastos tipus gel-escuma (basats en la combinació de bombolles d’aire amb sèrum), augmentant la viscositat i el temps de pas per les trompes, així com la facilitat de visualitzar el recorregut de l’escuma per les trompes. És el que fem servir actualment a FIVclínic.

En què consisteix la prova?

Després de realitzar una primera avaluació ecogràfica, s’introdueix a través del coll de l’úter una cànula molt fina (inferior a 2 mm), per la qual s’injecta l’escuma lentament. El contrast omple la cavitat uterina i es distribueix per les trompes de Fal·lopi, fins a la seva sortida a l’abdomen.

   

Quins avantatges té la SHSG amb escuma davant de la HSG?

La SHSG és millor tolerada per les pacients. Refereixen menys molèsties tant en la manipulació de el coll de l’úter per introduir el catèter, com en la injecció del mitjà de contrast. A més, la SHSG evita l’ús de radiació ionitzant i la possible al·lèrgia al iode (l’escuma no produeix reaccions al·lèrgiques atès que és una barreja de cel·lulosa i glicerol). L’escuma no és embriotóxica i, encara que es recomana fer la prova en la primera fase de cicle (després de la menstruació), no és imprescindible.

A nivell logístic, facilita el circuit d’estudi, ja que podem fer la valoració per ecografia de l’úter, els ovaris i la resta de cavitat durant el mateix procediment. A l’igual que ha demostrat la HSG, l’ús de mitjà de contrast escuma-gel podria incrementar la taxa de gestació espontània després de realitzar-la.

I té algun inconvenient?

Amb aquesta tècnica, si l’escuma arriba a la cavitat podem deduir que les dues trompes són permables. Si no, podem assumir que estan obstruïdes.

En alguns casos (20%), a l’introduir l’escuma, es produeix un espasme a la trompa que impedeix el pas del contrast, i el resultat no és valorable. En aquests casos, es valorarà amb el ginecòleg la necessitat de repetir la prova, sol·licitar una HSG amb contrast iodat (que sol aconseguir més pressió a l’interior de la cavitat uterina), o bé assumir un diagnòstic parcial.

A més, a l’igual que l’HSG, en alguns casos pot no ser possible la realització de la tècnica per tenir el cèrvix molt estret, o que tanqui malament i provoqui la sortida de el gel, miomes, adherències o intolerància per dolor.

I puc tenir complicacions?

Sí, encara que lleus i poc freqüents. Les pacients poden sentir dolor, mareig, o fins i tot tenir una infecció per la manipulació de l’úter (<0.1% dels casos).

Després de comprovar que en el nostre centre obtenim els mateixos resultats que al nord d’Europa, on està acceptada i estesa des de fa anys, l’hem incorporat al nostre protocol bàsic d’estudi, seguint les actuals recomanacions de les societats científiques espanyoles.

Dra. Cristina Ros. Ginecòloga especialista en tècniques de la imatge en reproducció assistida i metge consultora de FIVclínic.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina i l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepta el seu ús.

ACEPTAR
Aviso de cookies